El Figaró - Cingles de Bertí (Serralades Costaneres)
 
Zona geogràfica
Espanya, Catalunya (Barcelona), El Figaró - Montmany i l'Ametlla del Vallès
 
Imatge representativa
 
Autors
Enric Vicens(1), Oriol Oms(1)
(1) Departament de Geologia Universitat Autònoma de Barcelona
 
Amb la col·laboració i/o patrocini de:
 
 
 
 
Objectius generals
Realitzar una exploració de conjunt dels unitats aflorants, reconeixement de diversos tipus litològics, relacions de tall i història geològica.
 
Interès
Estratigràfic/Sedimentològic, Reconstrucció història geològica
 
Generalitats
 
Aquest itinerari es desenvolupa en el marge nord-occidental de la Serralada Costanera Catalana. Aquesta, entre la comarca de l'Empordà i el riu Ebre, està formada per una successió de relleus i depressions. Aquests relleus són a les zones litorals (Serres de les Gavarres, l'Ardenya, Montnegre, Sant Mateu, Collserola i massís de Garraf) o més interiors (Guilleries, Montseny, Montserrat, Serra d'Ancosa, Muntanyes de Prades, ...). Tots dos conjunts de relleus, s'alternen amb depressions com les de la Selva, Vallès, Penedès i Camp de Tarragona. L'itinerari se situa en els relleus interiors de la Serralada costaner Catalana, concretament en els municipis del Figaró-Montmany i l'Ametlla del Vallès.
El relleu de la Serralada Costera catalana i les seves depressions es van formar principalment durant el Terciari (compressió alpina i formació dels relleus) i el Neogen (distensió que va donar lloc a les conques i al litoral).
En aquest itinerari es pot observar la superposició de dues grans unitats geològiques: el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica i terciària.
El sòcol paleozoic està constituït per un conjunt de materials afectats per la tectònica, metamorfisme i magmatisme relacionats amb la orogènia Varisca que es va produir durant el Carbonífer. Aquesta orogènia va donar lloc a la Serralada Hercínica que s'estenia per gran part d'Europa, inclosa la Península Ibèrica. Aquesta serralada es va erosionar cap a finals del Paleozoic i sobre la superfície d'erosió es van sedimentar materials posthercínicos d'edat Carbonífer superior, Permià o Triàsic segons els llocs.
La cobertora de la zona de l'itinerari es pot dividir en dues seqüències sedimentàries. Una seqüència inferior d'edat triàsica, anterior a l'orogènia alpina, i una seqüència terciària dipositada durant (a la base) i després de la orogènia alpina.
 
 
Mapa geològic de Catalunya amb indicació de la zona de l'itinerari.
 
 
La zona per on transcorre l'itinerari s'inicia amb roques d'edat paleozoica i va pujant, tant topogràficament com en temps geològic. Les unitats que es poden reconèixer (veure mapa que segueix) són:

-Paleozoic (indiferenciat en el mapa), amb carbonats metamorfizados de probable edat Devonià i intrusions de granitoides.

-Segueix el Triàsic (diferenciant la successió que en geologia històrica es coneix per Triàsic alpí), caracteritzat per unes facies (o "aspecte") Buntsandstein (gresos i lutites vermelles), unes facies Muschelkalk inferior (carbonats), un Muschelkalk mitjà (semblant al Buntsandstein) i un Muschelkalk superior (carbonats). Les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk mitjà són d'origen continental, mentre que les Muschelkalk inferior i superior són d'origen marí (o almenys d'influència marina).

-Per sobre d'un important hiat (que comprèn part del Triàsic superior, el Juràssic i el Cretaci) apareix el Terciari, amb tres trams: el Terciari 1, amb conglomerats i lutites vermelles (Paleocè-Eocè), el Terciari 2, amb bretxes vermelles (Eocè) i el Terciari 3, amb calcarenites grises (Eocè). El Terciari 1 i 2 són d'origen continental, i el Terciari 3 és d'origen marí.
 
 
 
 
Aquesta zona es caracteritza per presentar unes unitats geològiques topogràficament molt contrastades. Cada unitat té una geomorfologia generalment fàcil de diferenciar. Entre les parades 1-7 l'itinerari transcorre per una carretera asfaltada. Tot i que el trànsit de vehicles sigui molt escàs, la prudència exigeix realitzar les observacions des de la cuneta i portar una armilla reflectant. En tot el recorregut, només trobem una font amb aigua potable tot l'any, al costat del Santuari Puiggraciós. Durant el recorregut no hi ha cap establiment per comprar begudes. Cal portar provisions!
 
 
Ortofotografia de la zona de l'itinerari.
 
Itinerari principal
 
L'itinerari transcorre des dels voltants de l'Figaró, on afloren els materials més antics (Devonià) fins al Puiggiró, que forma part dels Cingles del Bertí, que estan formats per estrats de roques més recents (Eocè).

Aquest itinerari es pot fer en un o dos dies. Si es realitza en dos dies, es poden repartir les parades 1-9 el primer dia i 10 a 20 el segon. En qualsevol cas l'inici és en el Figaró. Si es disposa d'autobús, aquest ens podrà recollir Montmany, si no, s'haurà de tornar a l'Figaró. L'opció de dos dies té el seu inici en el Santuari de Puiggraciós (es pot arribar amb autobús propi, però amb transport públic el més proper torna a ser el Figaró). Si l'itinerari es realitza en un sol dia, s'aconsella prescindir de les parades 9, 17, 18, 19, 20.

Aquest és un dels itineraris geològics "clàssics" de Catalunya, la seva diversitat de tipus de roca i facilitat d'accés, han fet que cada any sigui motiu de visita d'innombrables alumnes entre estudiants de secundària, batxillerat, univerisidad etc. Tot i ser objecte de pocs treballs científics, s'han publicat diversos itineraris que el descriuen.
 
 
Parada 1. Voltants del Figaró (Paleozoic).
 
Com arribar-hi?
L'itinerari comença a la carretera que, des de l'estació de tren de l'Figaró, va cap a Montmany (BV-1489). El primer aflorament es troba a poc menys de 200 metres del pont que creua la via del tren, i abans de la cruïlla que va cap al cementiri. El segon es troba a uns 600 metres del primer, en un revolt molt tancada.
 
URL Google Maps

Mostra parada 1 en un mapa més gran
 
Objectius
Reconeixement de litologies i plànols de discontinuïtat
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
Aquests afloraments presenten unes roques d'edat devònica. Quina litologia presenten? És aquesta homogènia per tot l'aflorament o s'observen canvis texturals i / o de color? Hem de considerar que moltes vegades tenim casos intermedis de roques extremes. Aquest seria el cas d'una roca sedimentària (tindria plans d'estratificació) que estigués poc metamorfizada (també tindria plànols de foliació) o una roca ígnia poc metamorfizada.

S'observen els plans de discontinuïtat presents a la roca. Bàsicament, aquests es deuen a plans d'estratificació (límits de capa) o de fracturació (diàclasis, falles, foliació per clivatge etc.).
Si els plans són de estratificació, separen capes de composició, textura i / o colors diferents. A banda i banda del pla, s'observaran aquestes diferències. En cas contrari, si els plans són de fracturació (diàclasis), aquests van a tallar els canvis i no ha variacions a banda i banda del pla (encara que si existeix desplaçament, poden haver canvis com pot ocórrer en el cas de les falles).
 
 
Vistes des de diferents angles del primer aflorament (preses el mateix dia i hora). Segons l'angle de visió, observem detalls diferents. En ambdós casos, el martell (dins el cercle blau) està en la mateixa posició, només canvia el lloc des d'on és presa la fotografía. La fletxa vermella marca un altre punt comú de les dues imatges, indicant el diedre que formen els plans "1" (molt verticals) i "2" (formant superfícies corbes). A la imatge de la dreta s'observa un bandejat a causa de canvis de color i litologia a la roca. Aquest banda està limitat pels plans "2". Quin és l'origen dels plans "1" i "2", plans de fractura o d'estratificació?
 
 
Des de l’aflorament anterior seguim tallant els materials del Paleozoic. Com veurem més endavant, entre aquestes roques es troben altres de característiques molt diferents.
 
 
Aquest aflorament situat a la corba, ens revelarà que estem davant les roques de l'aflorament anterior, aquí disposades en un plec antiforme.
 
 
En aquestes roques es poden trobar alguns fòssils. Tot intent d'extracció d'aquests, acaba per trencar-los. És millor portar una fotografia com la de sota.
 
 
Restes de crinoïdeus de les calcàries metamorfizadas del Devonià. Aquests equinoderms constaven d'un peduncle i un cos amb forma de calze acabat en cinc braços molt ramificats. A la fotografia s'observen fragments del peduncle.
 
 
Parada 2. Relació entre el Paleozoic i el Triàsic.
 
Com arribar-hi?
Aproximadament 700 metres després de l'inici de la primera parada i a pocs metres de la última observació, s'arriba a la cruïlla de Can Oliveres (camí de terra que es dirigeix cap al sud). A pocs metres de prendre la cruïlla, trobem els afloraments al llarg del camí.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 2 en un mapa més gran
 
Objectius
Hem de veure si aquests afloraments corresponen al Paleozoic o pertanyen a una altra unitat. Si observem els voltants, podrem veure el contacte entre el Devonià i aquestes noves litologies.
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
Hem de fixar-nos en les litologies. Primer de tot, es tracta d'una roca sedimentària, metamòrfica o ígnia?
La roques presenten plànols? Són els plans paral·lels entre si?
 
 
Primer aflorament que trobem en el camí de Can Oliveres.
 
 
Anem a intentar reconèixer la/es textura/es de les roques de l'aflorament.
 
 
Detall de les litologies que podem trobar: bretxa (esquerra) i gres (dreta), procedents d'una grava i una sorra, respectivament. En els gresos podem observar uns grans molt brillants, que no són més que clastos d'uns minerals que originàriament es formen en algunes roques ígnies: les miques. Com veurem més endavant, aquestes bretxes, gresos i lutites que tenen un color vermellós, a la literatura geològica es coneixen com fàcies Buntsandstein, una denominació del Triàsic germànic que significa "Arenisca vermella".
 
 
Aquestes litologies corresponen a bretxes i gresos de les fàcies Buntsandstein. Seguirem desplaçats pel camí fins a trobar de nou les roques del Devonià. A la fotografia estan acolorides en vermell les fàcies Buntsandstein i en verd clar el Devonià. Podem observar com el Devonià està molt plegat i el Triàsic només està lleugerament basculat. A que pot ser degut?. Estem davant d'un contacte discordant, ja que observem dues unitats que no són "concordants".
 
 
Fotografia d'un aflorament a uns 180 metres de l'anterior. A la fotografia de l'esquerra estan interpretades en vermell les fàcies Buntsandstein i en verd clar el Devonià.
 
 
Arribem a una corba amb una barana en el camí i uns bancs de pedra. Aquí apareixen unes noves litologies. Anem a explorar els 50 metres següents (per això es pot utilitzar el material complementari de l'itinerari). A la imatge que segueix veiem la successió de diversos tipus de roques.
 
 
Les roques de la dreta són les del Devonià, però les representades en verd i fúcsia són diferents. Què roques són?. Podem continuar veient l'aflorament durant uns metres i després tornar a aquest. L'exercici que es troba en els "Materials complementaris", ens pot ajudar a comprendre aquest aflorament. Si observem els materials de la imatge de dalt i la que següent, veurem que les textures són particulars. La litologia de la roca acolorida en fúcsia, presenta una textura en grans, mentre que a la verda, no s'observa gra algun.
 
 
Prosseguint el camí uns cinquanta metres, observem novament les mateixes tres litologies anteriors.
 
 
Aflorament comparable a l'anterior. Observeu el contacte del Devonià (esquerra) amb les "noves litologies" (verd i fúcsia) i que la disposició de les tres litologia està invertida respecte a l'aflorament anterior.
 
 
Observant la roca veiem que en els materials de textura en gra (fúcsia), aquests, són cristalls de creixement. Els materials sense gra (verd) es troben entre els anteriors i el Devonià. La textura amb cristalls de creixement ens indica una roca ígnia (magmes cristal·litzats lentament a l'interior de la T) i la textura sense grans, la vora de refredament d'aquesta mateixa roca intrusiva i el encaixa (el Devonià). Una observació de camp ens avala aquesta hipòtesi: el contacte entre la vora de refredament i el encaixa Devonià és net, mentre que el contacte entre la vora de refredament i la resta de la roca intrusiva és transicional. A més, en aquests dos tipus de roca no s'observa una característica habitual en roques sedimentàries com és la presència d'estratificació.
 
 
Imatges de detall de la textura gairebé gra de la vora de refredament (esquerra) i de la textura amb gra corresponent a cristalls de creixement (dreta). Els minerals que es poden observar són quars (Q), feldspats potàssics com les ortosa (F), mica negres o biotita (B) així com una massa vítria o microcristalina (M). A l'aflorament, les biotita presenten vistosos cristalls de secció hexagonal.
 
 
Mineralitzacions al Devonià
 
 
Les mineralitzacions blanques que omplen fractures en aquest aflorament estan compostes principalment per sulfat de bari (baritina o barita) així com alguns carbonats i sulfurs de coure (malaquita i calcopirita, respectivament).
 
 
Parada 3. Estratificació creuada en les fàcies Buntsandstein (Triàsic)
 
Com arribar-hi?
Tornant a la carretera asfaltada i pujant per la mateixa, aproximadament a un quilòmetre de la parada anterior, apareixen uns afloraments de gresos de la fàcies Buntsandstein al costat de la carretera.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 3 en un mapa més gran
 
Objectius
Observació de l'estratificació creuada
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
Aquest conjunt d'afloraments mostren les fàcies Buntsandstein en una posició intermèdia de la seva successió (a la parada anterior es veia la base). Els colors vermellosos es deuen a l'alteració de minerals de ferro com la hematites.
Aquestes roques són el resultat de la sedimentació en medis fluvials. Aquests materials han tingut un ús tradicional molt estès en gran part de Catalunya com a pedra d'esmolar.

Quina és la litologia dominant? L’aflorament és homogeni o s'observen algun tipus de discontinuïtats corresponents a límits de capes?
Cada capa estarà limitada (a base i sostre) per plans horitzontals o subhoritzontals (si les capes no han estat deformades).

Observeu l'interior d'algunes capes. Es reconeix algun tipus d'estructura, o la capa és massiva? A l'interior de moltes capes apareix la laminació creuada (aquesta es caracteritza per tenir una orientació no paral·lela amb els límits de la capa). Segueixen diversos exemples.
 
 
Diferència entre estratificació (1) i laminació (2)
 
 
Hi ha una relació de la laminació creuada amb el sostre i la base de la capa. A sostre les làmines queden truncades i en la base són més tangencials i amb una lleu convexitat cap avall.
 
 
Relació estratificació - laminació. Observeu com en alguns casos els límits de les capes poden no ser perfectament paral·lels entre si.
 
 
La laminació creuada es produeix a diferents escales. Generalment comporta límits ondulats de les capes (foto anterior i següent a l'esquerra).
 
 
Dreta: Ondulacions o "ripples" (no es reconeix la laminació però sí el sostre ondulat de la capa). Esquerra: sostre de capa amb laminació creuada (meitat inferior de la imatge). S'observa com les làmines queden truncades pel pla del sostre de la capa.
 
 
Aquest conjunt d'afloraments són un autèntic museu d'estructures sedimentàries. En aquest mateix aflorament s'agrupen diverses de les observacions que es poden realitzar en aquesta parada.
 
 
Aflorament costat de la carretera en una petita pedrera.
 
 
Parada 4. Base erosiva en les fàcies Buntsandstein (Triàsic) Com arribar-hi?
 
Com arribar-hi?
Prosseguim per la carretera uns 350 metres fins a trobar l'aflorament de la imatge.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 4 en un mapa més gran
 
Objectius
Seguint per la carretera, a uns 350 metres de l'anterior aflorament, el talús ens deixa veure una altra estructura sedimentària de les fàcies Buntsandstein.
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
La part baixa d'aquest aflorament està constituïda per roques sedimentàries que s’erosionen i meteoritzen amb facilitat, ja que estan dèbilment cimentades. L'anàlisi de prop no ens permet reconèixer la mida de gra, ja que es tracta de lutites. No obstant això, a la part mitjana i superior de l'aflorament, observem capes suaument inclinades d'una roca més resistent a l'erosió i meteorització. La mida de gra ens indica que són gresos.
Observant els gresos identificarem l'estratificació lleument inclinada. Els contactes entre capes són generalment plans, però la base del conjunt de les gresos també?
Aquest contacte entre els gresos i les lutites és ondulat. Es tracta de l'erosió produïda per la canalització dels rius que van aportar els sediments que actualment veiem convertits en les roques de les fàcies Buntsandstein.
 
 
Base erosiva en els gresos de les fàcies Buntsandstein.
 
 
Parada 5. Coloracions d'oxidació-reducció en les fàcies Buntsandstein (Triàsic).
 
Com arribar-hi?
Continuem uns 400 metres per la carretera des de l’aflorament anterior.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 5 en un mapa més gran
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
El color de les roques ve molt influenciat pels minerals que conté. Generalment els colors vermellosos es deuen a minerals rics en ferro (òxids, hidròxids, etc.). Canvis puntuals en la textura o composició del sediment original, generen condicions reductores que donen lloc al canvi de coloració. L'origen d'aquests canvis de color a vegades està relacionat amb modificacions edàfiques del sediment original.
 
 
Exemple de canvis de coloració en l'aflorament que es visita.
 
 
Parada 6. Fàcies Muschelkalk inferior (Triàsic).
 
Com arribar-hi?
Prosseguim uns 550 metres per la mateixa carretera.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 6 en un mapa més gran
 
Objectius
Des de fa alguns quilòmetres venim observant unes roques blanquinoses que destaquen en el paisatge. Ara les podem veure de prop: són les fàcies del Muschelkalk inferior. El terme Muschelkalk (també de la nomenclatura del Triàsic germànic) es pot traduir per "calcària amb petxines" . La parada 18 (que s'aconsella suprimir si es realitza l'excursió en un dia) permet una observació molt més detallada d'aquestes roques.
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
 
 
El Muschelkalk inferior està format per roques molt resistents a l'erosió: formen un penya-segats ben diferenciat dels materials (més fàcilment erosionables) que té per sota (fàcies Buntsandstein) i per sobre (Muschelkalk mitjà). La imatge correspon al tall que veiem a la carretera però vist des del costat sud de la vall.
 
 
 
 
Estrats de calcàries i dolomies. En detall, es poden observar fractures que poden estar afectades per processos de dissolució.
 
 
A la part més baixa d'aquesta unitat, s'observen algunes laminacions a les calcàries just per sobre de les fàcies Buntsandstein.
 
 
Detall d'un aflorament al peu de la carretera.
 
 
Parada 7. Fàcies Muschelkalk mitjà (Triàsic).
 
Com arribar-hi?
Les fàcies del Muschelkalk Medi comencen en una cruïlla triple de camins asfaltats, quan al costat de la carretera ja no trobem les calcàries i dolomies de les fàcies del Muschelkalk inferior. Seguim la carretera principal fins arribar a Montmany, on finalitza el camí asfaltat i es converteix en la pista forestal que seguim. Passem per davant de la casa de Montmany i es continua el camí al costat de l'església de Sant Pau de Montmany, i continuem uns 100 metres. Aquest camí no és practicable en cotxe.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 7 en un mapa més gran
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
La carretera discorre per una zona amb pastures i camps de cultiu. El relleu és molt suau, contrastant amb els penya-segats de la parada anterior. En general, el Muschelkalk mitjà està format per roques fàcilment erosionables: lutites, gresos i guixos a la part basal. Aquesta unitat té una potència de poc més d'un centenar de metres. Els afloraments són escassos per estar generalment coberts de vegetació i es localitzen al costat de la carretera asfaltada o en el camí que la segueix. Els colors són dominantment rogencs i en alguns punts pot assemblar-se a les fàcies Buntsandstein.
 
 
Alternança de lutites vermelles i verdes al costat del camí, passada l'església de Sant Pau de Montmany.
 
 
Parada 8. Fàcies Muschelkalk superior (Triàsic).
 
Com arribar-hi?
Seguint el camí, a uns 180 metres de l'aflorament anterior, en un revolt i abans d'arribar a uns pastures, els materials que observem ja no tenen els colors vermellosos del Muschelkalk mitjà. Ara trobem una successió semblant a les fàcies del Muschelkalk inferior però amb una potència d'uns 15 metres. Aquesta unitat també està formada per roques difícils d'erosionar però, a causa de la seva poca potència, no desenvolupen grans penya-segats.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 8 en un mapa més gran
 
 
Parada 9. Sostre de les fàcies Muschelkalk superior i el Terciari-1 (Paleocè-Eocè)
 
Com arribar-hi?
Just en arribar a les pastures, prenem un petit corriol a la dreta del camí que ens portarà fins a una barraca en ruïnes. Aquesta parada és prescindible si es va a realitzar l'excursió en un sol dia. El sender d'accés a la casa en ruïnes, està poc definit i pot resultar fàcil perdre's (si es va a portar un grup convé conèixer-lo amb antelació). Per tornar des de la parada, el més simple és desfer el camí fins Montmany i el Figaró.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 9 en un mapa més gran
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
El sostre del Muschelkalk superior, en ser carbonats resistents a l'erosió, dóna lloc a unes superfícies estructurals, formant turons que tenen les vessants oriental i sud a les infrajacents fàcies del Muschelkalk mitjà. A la plana desenvolupada en el sostre d'aquests turons es troben un conjunt de cases com la de la parada (en ruïnes), el Romaní i la Casa Blanca. La superfície estructural del sostre dels turons té gran extensió entre torrents però en aquests és molt estreta. Per sobre de les fàcies del Muschelkalk superior s'observen uns terrers (Badlands) desenvolupats en materials rogencs, fàcilment erosionables que pertanyen al Paleocè-Eocè (veure la parada 13).
 
 
Vista del turó amb sostre pla del Muschelkalk superior. A la dreta es veu el Castell de Montmany, situat sobre del Paleocè-Eocè. La Cases Blanca a l'extrem dret, estan just al Muschelkalk superior.
 
 
Parada 10. Vista panoràmica des del Santuari de Puiggraciós
 
Com arribar-hi?
S'accedeix al Santuari de Puiggraciós des de l'Ametlla del Vallès, travessant la urbanització el Serrat de l'Ametlla. Alternativament, es pot accedir caminant o en tot terreny des de Montmany. Un cop arribats al santuari, ens dirigim cap a la torre situada a pocs metres a l'est i seguirem per una aresta rocosa uns 50 metres més.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 10 en un mapa més gran
 
Objectius
Reconèixer en el paisatge les parades fins ara realitzades i deduir que unitat litològica ens trobem a partir de resoldre l'estructura geològica de la zona.
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
La vista que s'observa permet una excel·lent situació geogràfica. A l'est s'observa el massís del Montseny i la vall del riu Congost, que passa pel Figaró i conflueix amb el riu Besòs a la plana del Vallès, que observem al sud. Cap al nord, l'horitzó ens podrà revelar els Pirineus. Cap al nord-oest, els Cingles de Bertí formen una imponent muralla de roques que s'observaran més endavant. Mirant cap al nord i als nostres peus, el vessant nord del Torrent de l'Obac o de Maries, és un compendi de gran part de les parades fins ara realitzades.
 
 
Vista cap al nord i interpretació geològica del paisatge per delimitar les unitats litològiques. 1: Vista del paisatge, 2: Esquema de les zones aflorants (rosa) i de les zones amb vegetació (verd), 3: identificació d'unitats a partir dels afloraments, 4: Extrapolació de les unitats. B: Buntsandstein, M1, M2 i M3: Muschelkalk inferior, mitjà i superior, respectivament. T1, T2, T3: Terciari 1 (Paleocè-Eocè), 2 i 3 (Eocè), respectivament.
 
 
Un cop interpretat el paisatge, intentarem deduir en quina unitat estem. Primer hem de veure de quina litologia es tracta i si és l'únic grup de roques que la presenta. Per exemple, les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk mitjà, presenten les mateixes fàcies, o també són similars entre si les fàcies Muschelkalk inferior i superior. Per obtenir la resposta podem realitzar l'exercici complementari a aquesta explicació.
 
 
Orientació dels estrats a la torre del Santuari de Puiggraciós. Sobre la pissarra blanca s'ha representat la direcció de capa en vermell i la línia de màxim pendent en verd.
 
 
Aquesta parada també ens permet identificar algunes unitats geològiques i orogràfiques en el paisatge. Als nostres peus observem la depressió del Vallès (Conca del Vallès-Penedès) i els relleus adjacents al litoral al fons. D'esquerra a dreta observem els relleus de les serres litorals de el Montnegre, Corredor i Collserola (adjacent a Barcelona). A l'extrem esquerre de la imatge, la població que es veu és la Garriga. En dies amb bona visibilitat, podrem veure el mar.
 
 
Vista cap al sud des del Santuari de Puiggraciós.
 
 
Parada 11. Estrats de les fàcies Muschelkalk mitjà al nord del Santuari de Puiggraciós.
 
Com arribar-hi?
Des de la torre, tornem a la cruïlla de camins que hi ha al costat del santuari on trobem l'única font amb aigua potable del recorregut. Prendrem el camí pla que va cap al nord-oest i ens aturarem al cap d'uns 100 metres, al primer revolt pronunciat.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 11 en un mapa més gran
 
Objectius
Hauríem de poder determinar l'orientació dels estrats i comparar-la amb els observats a la parada prèvia. Coneixent la unitat anterior i la seva estructura, a quina unitat es correspon aquesta parada? Què litologies la integren?
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
Aflorament de gresos al revolt de la parada.
 
 
Els estrats d'aquesta unitat es presenten inclinats.
 
 
Parada 12. Estrats subverticals de les fàcies Muschelkalk superior just abans del Collet de Can Tripeta
 
Com arribar-hi?
Continuem pel camí des de la parada anterior. Quan s'arriba a una cruïlla, hem de prendre el camí a l'esquerra. El traçat és ara d'est a oest (camí dels Mercaders). Abans d'arribar al Collet de Can Tripeta, observem uns estrats en el costat esquerre del camí.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 12 en un mapa més gran
 
Objectius
Reconèixer els materials aflorants i plantejar la seva estructura tant local (el què es veu en l'aflorament) com regional (el que deduïm dels grans trets estructurals de la zona).
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
En aquest aflorament es veuen roques ben estratificades però, l'orientació és la mateixa per a totes elles?
 
 
Paret de l'aflorament just abans d'arribar al Collet de Can Tripeta
 
 
Parada 13. Collet de Can Tripeta. Part baixa del Terciari 1 (Paleocè).
 
Com arribar-hi?
A uns escassos 100 metres de la parada anterior estem en un coll on podem observar el paisatge i fer un reconeixement de les roques.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 13 en un mapa més gran
 
Objectius
Identificarem nous elements en el paisatge i veurem una nova unitat estratigràfica.
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
Mirant cap a l'oest, a l'horitzó s'albira la Mola i el Montcau a l'esquerra i dreta, respectivament (parc natural de Sant Llorenç del Munt). A l'extrem dret observem els Cingles de Gallifa. La població de la part central esquerra és Sant Feliu de Codines. Tots els relleus que observem (excepte la vessant del primer terme) són del terciari de la Conca de l'Ebre (Paleocè i Eocè).
Aquest punt està en la divisòria d'aigües de la vall dels rius Tenes i Congost, a l'oest i est, respectivament. Ambdós rius són afluents del Besòs.
 
 
Vista del paisatge cap a l'oest des del 'Collet de Can Tripeta'
 
 
El Paleocè-Eocè (en realitat la seva part basal seria clarament Paleocè) comença bàsicament amb dos tipus de roca. Un és de color vermellós (és un tipus de roca que hem vist, per exemple, a la parada 4), reconeixem gra en aquesta roca?. En les roques que no són vermelles, s'observa gra?, En aquest cas, quina forma i composició tenen els grans?
Quina és l'orientació dels estrats?
 
 
Aflorament a la dreta del camí on aquest inicia la seva ascens cap els Cingles de Bertí al nord. Correspon estratigràfica i topogràficament a la part més baixa del Terciari 1.
 
 
En les lutites de color vermellós s'observen unes estructures verticals que són una alineació de nòduls calcaris deguts a processos edàfics (presència de vegetació i formació de sòls). Això seria un indicador general de què es tracta de roques formats en un ambient continental.
 
 
Nòduls edàfics verticals al Paleocè just a l'est del Collet de Can Tripeta.
 
 
En les lutites vermelles del Paleocè-Eocè poden trobar alguns fòssils de Vidaliella gerundensis (Vidal, 1883), un gasteròpode pulmonats fòssil habitual en el Paleocè continental de Catalunya.
 
 
Dues vistes del gasteròpode pulmonats Vidaliella gerundensis (Vidal, 1883) del Paleocè del Collet de Can Tripeta.
 
 
Parada 14. Camí del Collet de Can Tripeta a els Cingles de Bertí. Part mitjana i superior del Terciari 1 (Paleocè - Eocè).
 
Com arribar-hi?
Continuació del camí a els Cingles de Bertí des de l’aflorament anterior.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 14 en un mapa més gran
 
Objectius
Observarem en el paisatge l'expressió de les unitats litològiques del Terciari en els Cingles de Bertí (Terciari 1, 2 i 3). També ens fixarem en la litologia del Terciari 1 i en la composició dels seus grans a la dreta del camí.
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
Observació de les unitats de l'Eocè en el paisatge de els Cingles de Bertí i de les roques aflorants al costat del camí.
 
 
A dalt: els Cingles de Bertí en el sector de Puiggiró (a la dreta) i Grau Mercader (part superior central). S'observen les tres unitats de paisatge: (1) vessant inclinada coberta de vegetació (on hi ha un camí, veiem que els materials són de color vermell), (2) penya-segat que forma una franja relativament estreta de color vermellós, que aflora de manera discontínua entre la vegetació, i que està adossada a la paret principal de els Cingles de Bertí (3) de color grisenc i ocre. A sota: es presenten aquestes tres unitats de paisatge acolorides, que al seu torn són les unitats geològiques que anomenem Terciari 1 (Paleocè-Eocè) en vermell, Terciari 2 (Eocè) en ocre i Terciari 3 (Eocè) en blau.
 
 
Afloraments del marge dret del camí de pujada i que es corresponen estratigràfica i topogràficament a la part mitjana del Terciari 1.
Aquesta roca, els grans que la formen, pertanyen a algun tipus roca que ja hem vist? Són tots els grans iguals?, Hi ha els grans en contacte entre ells o estan sustentats per una matriu?
 
 
Detall de la part mitjana del Terciari 1
 
 
Afloraments del marge dret del camí de pujada, a la part estratigràfica i topogràficament més alta del Terciari 1.
Aquesta roca, els grans que la formen, pertanyen a algun tipus roca que ja hem vist? Són tots els grans iguals?, Hi ha els grans en contacte entre ells o estan sustentats per una matriu?
 
 
Detall de la part superior del Terciari 1
 
 
Parada 15. Base de els Cingles de Bertí. El Terciari 2 (Eocè).
 
Com arribar-hi?
Continuem pujant pel camí fins arribar a la base de els Cingles de Bertí.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 15 en un mapa més gran
 
Objectius
S'observen les roques del Terciari 2
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
Els grans d'aquesta roca: són angulosos o arrodonits?, Que composició tenen? (Roques ígnies, metamòrfica o sedimentàries) presenten matriu? i si és el cas ¿com és aquesta?
 
 
Aflorament al costat del camí, pujant a la dreta.
 
 
Parada 16. Eocè de els Cingles de Bertí. El Terciari 3 (Eocè).
 
Com arribar-hi?
Prosseguim el camí uns 200 metres més, fins arribar a la pròpia paret de els Cingles de Bertí.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 16 en un mapa més gran
 
Objectius
S'observen les roques del Terciari 3.
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
El Terciari 3 (Eocè) en els Cingles de Bertí. Aquestes roques tenen una gran distribució per tot el eocè marí de Catalunya. Si observem el aflorament, descobrirem una gran diversitat litològica. Cingleres similars poden observar-se en les zones de Tavertet, la Cinglera del Far, els Cingles de Sant Roc, etc., Tots ells de gran espectacularitat.
 
 
Estrats de l'Eocè marí (gresos, conglomerats, calcarenites i margues) al camí d'accés al Puiggiró.
 
 
Al Terciari 3 trobem abundants fòssils que ens indiquen tant la seva edat com les condicions de sedimentació d'aquestes roques. Un dels fòssils més habituals, són els Nummulites, foraminífers d'aspecte extern semblant a una llentia o moneda i que presenten una complexa estructura interna. També són abundants els fòssils d'invertebrats com els bivalves, gasteròpodes (Velat sp.), Eriçons de mar, etc. Aquestes faunes ens indiquen clarament que aquestes roques són el resultat de l'acumulació de sediments en un medi marí costaner.
 
 
Secció de la closca d'un eriçó de mar.
 
 
Parada 17. Les fàcies Muschelkalk inferior (Triàsic) al sud del Santuari de Puiggraciós.
 
Com arribar-hi?
Des del santuari de Puiggraciós (que es troba a sostre del Muschelkalk inferior), es pren el camí que va cap al sud-sud-oest, en direcció a l'Ametlla.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 17 en un mapa més gran
 
Objectius
Reconèixer estructures i unitats sedimentàries en una de les seccions més completa i que millor aflora del Muschelkalk inferior de les Serralades costaneres catalanes.
Les fàcies del Muschelkalk mitjà dels catalanídic contenen 3 trams (de base a sostre): (1) Calcàries i dolomies finament laminades, (2) Calcàries bioclàstiques, (3) Calcàries parcialment dolomitizadas.
A la zona de l'itinerari presenta uns 80 metres de potència. Les dues primeres unitats tenen una potència d'uns 10 metres cadascuna i la tercera unitat té uns 60 metres.
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
El camí que baixa cap al sud va tallant els estrats de més moderns a més antics. La secció del tall de la carretera permet observar aquesta unitat que generalment és molt inaccessible pels abruptes relleus on es troba.
 
 
Vista de la part mitjà i superior de la secció. La torre contigua al santuari de Puiggraciós està a l'extrem dret de la imatge.
 
 
La part superior de les "calcàries parcialment dolomitizadas", està representada per dolmicritas que tenen el seu origen en sediments carbonàtiques atrapats per tapissos microbians.
 
 
Laminats en domo degudes a creixements de tapissos microbians.
 
 
A la part superior de les "calcàries parcialment dolomitizadas" (dolmicritas) es troben alguns nòduls de Xert (silexita) de colors blanquinosos i / o negres. Són el resultat de processos diagenéticos.
 
 
Detall d'un nòdul de Xert.
 
 
La part mitjana de les "calcàries parcialment dolomitizadas" es caracteritza per la presència de dolesparitas. La generació de dolesparita és molt més destructiva amb totes les estructures sedimentàries del que ho és la dolmicrita.
 
 
A tall net, les dolesparitas tenen una textura com de sucre. Si hi ha sol, els seus cristalls brillen d'una manera semblant al sucre.
 
 
La part baixa de les "calcàries parcialment dolomitizadas" no està afectada per processos de dolomitización i presenten una potència d'uns 15 metres.
 
 
Aspecte de les calcàries del tram "Calcàries parcialment dolomitizadas". Es reconeixen fàcilment per la seva evident bioturbació.
 
 
La part baixa de les "calcàries parcialment dolomitizadas" no està afectada pel procés de dolomitización i s'hi fan molt conspicus els processos d'activitat orgànica per bioturbació. Aquesta es deu a invertebrats marins i, en la literatura geològica, es coneix amb el nom de fucoides.
 
 
Detall de les bioturbaciones (Burrows) de les fàcies amb Fucoidan. La matriu és de color groc i el farcit de la galeria és de color grisenc.
 
 
Les calcàries i dolomies finament laminades (que també es veuen a la parada 6) poden observar prop de la base de la secció (contacte amb les fàcies Buntsandstein).
 
 
Aspecte de detall de les làmines de la unitat estratigràfica més baixa de les fàcies del Muschelkalk inferior.
 
 
Parada 18. Contacte entre les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk inferior (Triàsic) al sud del Santuari de Puiggraciós.
 
Com arribar-hi?
Aquesta nova parada coincideix amb la base dels afloraments de la parada anterior.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 18 en un mapa més gran
 
Objectius
Observar els últims estrats del les fàcies Buntsandstein i el seu contacte amb les fàcies Muschelkalk.
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
Aquesta parada permet observar un tall fresc del contacte entre les fàcies del Buntsandstein i del Muschelkalk inferior que ja hem creuat a la parada 6, però que es trobava cobert per arrossegalls i vegetació. Els estrats més alts de les fàcies Buntsandstein es coneixen en la literatura geològica com fàcies Rot, caracteritzades per la presència de lutites versicolors (alternança de colors vermellosos i verdosos).
 
 
Vista de les fàcies Rot (primer pla, a l'esquerra) i les fàcies Muschelkalk del centre cap a la dreta.
 
 
Parada 19. Estructures de deformació de les fàcies Buntsandstein (Triàsic) al nord de Can Joanet.
 
Com arribar-hi?
Uns 450 metres al sud de la parada anterior, després de caminar per un tram de camí recte, s'arriba a unes corbes on el talús de la carretera presenta afloraments de les fàcies Buntsandstein.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 19 en un mapa més gran
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
En aquesta parada, els estrats es troben plegats donant lloc a un sinclinal amb el flanc sud invertit.
Aquests plecs són el resultat de les deformacions alpines compressives que van donar lloc a la formació dels Catalànids (igual que l'estructura deduïda en les parades 10-12). A mesura que ens desplacem cap al sud, ens acostem a un front de encavalcament relacionat amb la formació d'aquests plecs.
 
 
Plec sinclinal amb un flanc invertit (estrats de l'esquerra). A la part superior dreta de la imatge observem el nucli del plec (ampliat a la imatge que segueix). En el flanc invertit es poden observar interessants estratificacions i laminats creuades que ens serveixen de criteri de polaritat per ajudar a interpretar l'estructura.
 
 
 
 
Nucli del plec observat a la parada. Igual que l'estructura més gran que ho engloba, el flanc de l'esquerra (sud), està vertical o gairebé invertit.
 
 
Parada 20. Encavalcament al sud de Can Joanet (Paleozoic).
 
Com arribar-hi?
Prosseguim uns 200 metres cap al sud. Quan s'acaba la paret d'un xalet, podem observar uns mals afloraments a la cuneta de la carretera, on hi ha el encavalcament del Paleozoic sobre el Triàsic. En qualsevol cas, si es vol prescindir d'aquests afloraments limitats, just abans d'arribar al pròxim xalet, s'observa millor el Paleozoic però no el pla de encavalcament. Un cop realitzada la parada, es pot tornar al Figaró passant pel Santuari de Puiggraciós o prendre, en aquest últim lloc, el transport que ens baixi de tornada a l'Ametlla del Vallès.
 
URL Google Maps

Mostra Parada 20 en un mapa més gran
 
Elements d’observació i interpretació generals i en detall
 
Possiblement sigui necessari netejar una mica el petit talús adjacent a la cuneta, per poder observar el Triàsic (fàcies Buntsandstein) cavalcant sobre el Paleozoic (granitoides). A la part més superficial, aquest Paleozoic acostuma a estar molt alterat.
 
 
El Triàsic (acolorit en vermell) s'observa a la part inferior esquerra i el Paleozoic (acolorit en groc) a la superior dreta. Entre ambdós (acolorit en violeta) es troba el propi pla de encavalcament que en aquest cas, està representat per una estreta zona de fractura.
 
 
Otros puntos de interés
 
Parada opcional 1. Discordança entre el Devonià i el Triàsic a Santa Eugènia del Congost.
 
<%comuns.traduir("¿Cómo llegar?") %>
Aquest aflorament està al costat de la carretera i per raons de seguretat no es pot visitar. No obstant això, la imatge és molt il.lustrativa i s'adjunta pel seu valor documental.
 
<%Comuns.Traduir("Parada_1")%>
 
 
 
Vista de l'aflorament del talús de la carretera C-17 a l'altura de Santa Eugènia del Congost.
 
 
Actividades y materiales didácticos sugeridos
 
Parada 2. Relació entre el Paleozoic i el Triàsic.
 
Recomendaciones didácticas
Mapa topogràfic amb les observacions.
 
 
Tres opcions d'extrapolació dels contactes a partir de les dades recollides en els afloraments del camí.